Què és el Projecte Residències?

QUÈ ÉS EL PROJECTE RESIDÈNCIES?

El Projecte Residències s’inicia el 2014 amb l’objectiu d’oferir un espai de col·laboració interdisciplinar per diferents agents culturals, en concret de la música, en el seu vessant de creació i interpretació, i les Belles Arts.

Sobre un projecte definit, l’Orfeó Universitari de València convida a artistes d’altres disciplines per a cooperar i oferir resultats nous, sempre concedint una importància especial a la llibertat artística de cadascuna de les parts que es veuen involucrades.

Considerem aquest projecte com un compromís amb la nostra societat, a través del qual pretenem unir diferents modalitats artístiques per cercarlas a nous públics i espais.

El projecte s’articula actualment en dos vessants:

Compositor resident, el qual compon, durant un any, diferents creacions que s’insereixen en la programació general de l’Orfeó.

Artista resident, el qui, després de conéixer les propostes musicals de cada programa, suggereix algunes de les seues obres per tal que acompanyen la proposta musical i en siguen la imatge visual, o en crea de noves per a l’ocasió.

Obres estrenades:

Ab urbe condita. Text: Tit Livi / Música: Ramón Pastor (cantata per a cor, solistes, dos pianos i percussió)

Albades. Text: Hèctor Serra / Música: Ramón Pastor (per a cor i piano)

Alter Eros. Text: fragments de Catul i Ovidi / Música: José Vicente Fuentes (per a cor, soprano, contratenor, dos pianos i percussió)

Els Reis. Text: / Música: Pau de Luis (per a cor i piano)

Eroticitats. Text: Vicent Andrés Estellés / Música: Pau de Luis (per a cor, soprano i piano)

Lacrimae. Text: inici de l’Stabat mater / Música: Francisco Coll (per a cor a huit veus a cappella i soprano solista)

Nigra sum. Text: Càntic dels càntics / Música: Francisco Carbonell (per a cor de veus blanques i piano)

Nit de vetlla. Text tradicional / Música: Pau de Luis (per a cor i piano)

Rag doll Rhymes. Text: Esteban Rodrigo / Música: Isabel Latorre (per a cor, soprano i baríton solistes, dos pianos i percussió)

This is your judgement Text: Thomas More i autors distòpics. / Música: Llum Martín (per a soprano, flauta, clarinet, piano i doble cor)

 

Compositor resident actual

Montserrat Palacios, 2022

Montserrat Palacios va nàixer a Mèxic, D.F. Es va iniciar al camp de l’art des dels vuit anys fent el paper protagonista a l’obra de teatre El país del tiempo de la alegría (Companyia de teatre Constantin Stanislavsky. Mèxic, D.F.). El 1988 inicia els estudis professionals a l’Escola Superior de Música de l’Institut Nacional de Belles Arts (INBA) especialitzant-se en l’àrea de cant. Va estudiar cant renaixentista i barroc amb Carlos Hinojosa (1988-1992); cant líric amb Arturo Barrera (1992-1993) i amb Luz Angélica Uribe (1993-1995); cant líric i bel cant amb Guadalupe Pérez Arias (1994-1996) i amb Maritza Alemán (1996-1998).

Paral·lelament, el 1991 inicia la llicenciatura en Etnomusicologia a l’Escola Nacional de Música (ENM-UNAM) especialitzant-se en la investigació de les músiques vocals de tradició oral.

 En l’àmbit del cant va formar part del grup infantil de Los hermanos Rincón amb qui va cantar als principals escenaris de la República mexicana i el Carib (1994-1996). Va ser soprano del Cor Nacional de Mèxic (1996-1999). Ha participat en diferents recitals i concerts de cambra, així com a les òperes Elixir d’amor (Donizetti), Sour Angélica (Puccini), realitzades a La sala Silvestre Revueltas de l’Escola Superior de Música, i al Centre cultural Ollin Yolliztli.

L’any 2000 s’inicia a l’estudi del cant difònic amb Llorenç Barber i Thomas Clements i actualment realitza cursos de perfeccionament en cant mongol (Khöömii) amb Michael Ormiston i Cándida Valentino.

Actualment practica la improvisació, la performance vocal i l’estended voice. Centrar la seva feina en l’ús d’objectes (cristalls, teteres, màquines de cosir, fils) en relació amb la veu. 

En aquest àmbit ha participat vocalment en esdeveniments artístics amb l’artista visual Eva Lootz, Empar Rosellò i Llorenç Barber. Compon i canta juntament amb aquest últim, l’obra De campanas y badajos o sobre el amor, una peça radiofònica encàrrec de la Saarländischer RUNDFUNK (Saarbrüken-Alemanya, 1999) i creen la performance sonora Pomelo de Yoko Ono, presentant-la al Festival Bouesia ( Delta de l’Ebre, 2007), a Art-Acció (CCCO, València 2008), al Festival Escena Contemporània (Cercle de Belles Arts, 2008) i al Festival Contenidors (La Cartuja de Sevilla, 2008).

 

 

Artista resident actual

Marta Negre, 2022

Llicenciada en Publicitat per la Universitat Jaume I de Castelló i Màster en Arts Gràfiques per la Universitat Politècnica de València, on va cursar el Màster de Producció Artística, en l’especialització en Pensament Contemporani i Cultura Visual. Durant 13 anys ha treballat com a dissenyadora gràfica en el Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló, especialitzant-se en creativitat, direcció d’art, disseny gràfic, il·lustració i editorial.

Des de 2018 treballa per compte propi per a clients com la Generalitat Valenciana, el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, l’Institut Valencià de Cultura, Centre del Carme Cultura Contemporània, IVAM, MuVIM, universitats, ajuntaments i altres entitats de l’àmbit cultural.

En paral·lel ha desenvolupat un corpus de càpsules audiovisuals en les quals reflexiona sobre paradigmes de pensament en la nostra societat, tractant temes com la deriva de la societat actual en relació amb les noves tecnologies o la digitalització.

Les seues obres han sigut exhibides en USVAN11 Nova York, Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, MAC – Mataró Art Contemporani, L’Alternativa – CCCB Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, IVAM Institut Valencià d’Art Modern, CCCC Centre del Carme Cultura Contemporània, Galeria Luis Adelantado, MuVIM Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, Museu de la Ciutat de València, Centre Cultural Les Cigarreras d’Alacant, Drassanes de València, Museu de Belles Arts de Castelló, À Punt TV o la Filmoteca d’entre altres.

www.martanegre.com

Compositors residents anteriors

Llum Martín, 2021

Llum Martín (Quart de Poblet, 2000). Neta de la mestra i pianista Araceli Parra Cuenca, qui li va ensenyar a tocar el piano, així com teoria i literatura musical des de ben xicoteta. També, durant la infància, rebé formació coral a l’Escola Coral de Quart de Poblet, on participa des dels 3 anys com coralista i s’introdueix en el món del cant coral.

Cursa el grau professional de violí i,actualment, estudia Composició al Conservatori Superior de Música de València amb Marc García Vitòria i Voro Garcia. Alhora, amplia la seua formació amb Adrián Garcia Planells.
Paral·lelament, compagina els estudis de Composició amb el grau universitari de Belles Arts en la Universitat Politècnica de València.
Ha assistit a classes magistrals i conferències amb Santiago Deu-Fischer, Mauro Cardi, Stefano Gervasoni, Stefan Prins i Aureliano Cattaneo.
És seleccionada per a participar dels Tallers de Música de Nova Creació organitzats per l’ensemble Tarab Hispànica, dins del programa del Festival Àgora de Rafelbunyol.
Ha rebut el premi de la Beca Artística 2020 concedida pel TAC Teatre-Auditori de Catarroja, 3a edició.
Al novembre de 2020, és premiada amb el 3r guardó “Francisco Guerrero Marín” en el XXXI Premi Joves Compositors 2020 Fundació SGAE-CNDM.

José Vicente Fuentes, 2019/2020

El músic, director i compositor José Vicente Fuentes serà, durant tota la temporada 2020-2021, el compositor resident de l’Orfeó Universitari de València.

José Vicente Fuentes és llicenciat en composició pel Conservatori Superior de Música «Joaquín Rodrigo» des de 2010, on va finalitzar els seus estudis amb matrícula d’honor i Premi Extraordinari Fi de Carrera. Ha pertangut a el grup d’arpes Bisbigliando i actualment és membre de el grup instrumental 360. També és creador, des de l’any 2008, de el sistema educatiu de l’Ateneu Cultural Ciutat de Manises, de el qual és director i amb el qual va aconseguir el 2012 el Premi a la innovació Educativa impulsat per la Fundació Horta Sud, Fundació Urgarte i Caixa Popular.

La seva primera obra, Obertura per a Banda es va estrenar el 2006 per la Banda Municipal de Santiago de Compostel·la, a partir de l’encàrrec de Roberto Forés, Catedràtic d’Instrumentació i Orquestració de Conservatori Superior de Música de València.

El 2008 va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de Valladolid per instrumentar l’obra commemorativa del seu centenari. El mateix any rep el Premi Nacional València Crea i el Premi Vila de Madrid. El 2010 va compondre la seva primera òpera Hasta la próxima per a la inauguració de el nou centre de Conservatori Superior de Música de València.

Per l’Orfeó Universitari de València compondrà l’obra original Alter Eros.

Isabel Latorre, 2018/2019

Isabel Latorre naix el 1984 a València, on comença els seus estudis de piano. Finalitzat el Grau Professional es decanta per la composició, que estudia en el Conservatori Superior de Música de València tutelada per grans professionals com Andrés Valero- Castells o Gregorio Jiménez Payá. Al mateix temps cursa la llicenciatura en Comunicació Audiovisual en la Universitat Politècnica de València.

Finalitzats tots dos estudis (incloent el Premi Extraordinari Final de Carrera en Composició), decideix marxar a la Universitat de Sussex -Anglaterra- per a cursar un màster i especialitzar-se en música electroacústica i en escriptura musical per a mitjans audiovisuals. Isabel Latorre ha estat sempre interessada en aquesta última faceta, per açò també ha assistit a diversos cursos sobre música per a audiovisuals, impartits per compositors i especialistes en la matèria, tals com Roque Baños, José Nieto, Eva Gancedo, Arnau Bataller, Pascal Gaigne, Conrado Xalabarder, etc.

També ha rebut diversos guardons, com el premi València Crea (7a edició), una menció d’honor en aquest mateix concurs en la 12a edició i una altra en el 3r Premi de Composició Ciutat d’Algemesí. Recentment ha obtingut una nominació en la IX edició dels Jerry Goldsmith Awards dins la categoria de publicitat, un premi a la millor Banda Sonora Original en el Terrorífic Film Fest de Manresa i la nominació a un Goya del curtmetratge documental El último abrazo, la música de la qual va ser en part composta per l’autora.

Simultàniament al desenvolupament de tota aquesta faceta compositiva, Isabel es dedica també de manera vocacional a la docència, actualment formant part del cos de Professors de Música i Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. D’altra banda, tampoc oblida la faceta performativa, sempre mantenint un vincle amb el que es podria denominar música popular o moderna. Així doncs, toca els teclats, la bateria i l’acordió en diferents formacions professionals i ha treballat com a arranjadora per a grups de rock, destacant-hi Barón Rojo, per a l’enregistrament del seu CD/DVD en directe En clave de rock.

Actualment cal destacar la seua participació en la 39a edició del Festival Ensems de música contemporània, com a compositora, ponent i artista sonora.

Francisco José Carbonell, 2017/2018

Francisco José Carbonell (València, 1985) prové d’una família de rica tradició musical. Completa els estudis de Composició al Conservatori Superior de Música de València. Posteriorment es trasllada a Roma per a ampliar estudis a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, sota la direcció de la doctora Marialuisa Balza, on obté les més altes qualificacions. A Roma estudià, a més, orgue, direcció de cor, piano i cant gregorià i formà part del cor de la Cappella Giulia de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Continua els seus estudis de composició amb el professor Graham Lack.

Carbonell ha rebut nombrosos premis en diferents concursos de composició i les seues obres han sigut guardonades i estrenades a Espanya, Itàlia, Suècia, Noruega, Polònia, Alemanya, Anglaterra, Escòcia, Austràlia, Japó i els Estats Units. La seua música ha sigut interpretada per distingits cors del panorama internacional com el Youth Choir Kamer de Lituània o el Australian Voices.
El 2016, la Universitat de Bristol, juntament amb el Bristol Cathedral Choir i el Christ Church Cathedral Choir d’Oxford, li van encarregar l’obra Benedicite dins el Concurs de Composió organitzat per la Hispanic Office de la Universitat de Bristol.

Actualment viu a Indianàpolis, als EUA, on és director de música i organista de la St. John the Evangelist Catholic Church des de 2013.

Francisco Coll, 2016/2017

Naix a València el 1985. És un jove compositor valencià que està tenint un gran èxit en el panorama internacional. Després d’haver estudiat en els conservatoris superiors de València i Madrid, va rebre una beca de l’Institut Valencià de la Música per estudiar en la Guildhall School of Music and Drama (Londres).

Les seues obres han estat interpretades per les millors orquestres europees i internacionals com ara l’Orquestra Simfònica de Londres, Orquestra Filharmònica de Los Angeles, SWR Sinfonieorchester Baden-Baden und Freiburg, London Sinfonietta, Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham, Luxembourg Philharmonic, BBC Scottish Symphony Orchestra, Orquestra Nacional d’Espanya, Ensemble Intercontemporain, Orquestra Filharmònica de Munic, etc. A més, han estat interpretades en llocs com ara l’Avery Fisher Hall del Lincoln Center (Nova York), Cité Donis Arts (París), Jubille Hall (Aldeburgh), St Martin-in-the.Fields (Londres), Walt Disney Concert Hall (Los Angeles), Queen Elisabeth Hall (Londres), Palau de la Música de València, Barbican Hall (Londres), Auditorio Nacional (Madrid), Het Concertgebouw (Amsterdam), Huddersfield Contemporary Music Festival (Anglaterra), Festival d’Aix-en Provence (França), Festival de Verbier (Suïssa), Royal Opera House Covent Garden, etc.

En 2014 la seua òpera de càmera, Café Kafka –encàrrec conjunt de la Royal Opera House del Covent Garden, el Festival d’Aldeburgh i l’Opera North de Leeds– va ser lloada per la crítica: “This could become a clàssic”, va escriure The Independent; “Coll is a major talent”, va escriure la BBC Music Magazine.

Ha guanyat diversos concursos nacionals i internacionals. El 2011 signà un contracte amb l’editorial de prestigi Faber Music. Projectes futurs inclouen estrenes amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, Britten Sinfonia, Orquestra Simfònica de Lucerna i Birmingham Contemporary Music Group, així com el seu debut en els BBC PROMS de Londres 2016.

Pau de Luis, 2015/2016

Naix a València el 1980. És titulat en Piano, Solfeig, Direcció de cors i Composició. Rep la Matrícula d’Honor i la Menció d’Honor en Harmonia. Amplia els seus estudis en el Conservatori Real de la Haia amb J. Van Veldhoven. A més, posseeix el Diploma d’Estudis Avançats de la UPV pel seu treball Villancicos negros en Valencia.

Des del 2008 dirigeix el Cor Universitari Sant Yago de València. Ha treballat com a director convidat en la In Terra Pax International Academy, amb la qual ha realitzat concerts a Polònia i Alemanya, i amb el cor Omnia, de la Universitat de Zilina. Ha dirigit concerts arreu d’ Europa, Argentina i Xina.

Com a compositor, ha guanyat el primer premi del III Concurs de Composició per a Dolçaina Ciutat d’Algemessí; Concurs de Composició de Música Festera per a Noces Vila de Benidorm i Concurs de Composició Coral Ciutat de la Lacuna. Ha compost la Cantata al rei en Jaume (2008) per a la FECOCOVA.

Per a l’Orfeó Universitari de València ha compost les obres següents:

  • Nit de vetlla Text tradicional / Música: Pau de Luis; per a cor i piano
  • Els Reis Text: – / Música: Pau de Luis; per a cor i piano
  • Eroticitats Text: Vicent Andrés Estellés / Música: Pau de Luis; per a cor, soprano i piano

Ramón Pastor, 2014/2015

Naix a València i realitza els seus estudis musicals al Conservatori de la ciutat esmentada, en què obté els premis extraordinaris final de carrera de Piano, Harmonia, Contrapunt-Fuga i Composició. Amplia la formació al Conservatori de París, en què obté el primer premi de Piano, Contrapunt i Harmonia. Posteriorment, estudia Composició amb Alain Webe i amb Edith Lejet.

Ha sigut professor d’Harmonia i de Conjunt Instrumental al Conservatori Superior de València, on ocupa la càtedra de Composició del seu apreciat mestre, A. Blanquer. També ha estat director titular de les bandes simfòniques d’Altea, Xest, Paiporta i Quart de Poblet, així com director convidat per diferents orquestres nacionals i internacionals.

Com a compositor, ha obtingut diversos premis, dels quals cal destacar el primer premi de Composició de l’SGAE, el Ciutat de València per a Banda i el Premi Superior de Composició de Música Contemporània de l’École Normal de París. Allà és contractat amb el càrrec d’assessor musical de programació en 2013, al prestigiós Théatre des Champs-Elysées. Ha exercit, igualment, com a jurat i com a assessor del Concurs d’Interpretació de l’SGAE.

Ha rebut encàrrecs de diferents orquestres i de grups de cambra. L’any 1991 rebé l’encàrrec de la Diputació de València per a la composició de l’òpera en valencià L’última llibreria, que tingué un gran èxit per part de la crítica i del públic en les 30 representacions que se’n feren, amb solistes valencians i amb l’Orquestra de RTVE. Així mateix, ha compost obres per a bandes de la Secció d’Honor i de la Secció Tirant lo Blanch dels certàmens de bandes de València i Altea, respectivament.

Les seues obres han estat estrenades i interpretades en auditoris i en teatres nacionals i internacionals no només europeus, sinó d’arreu de tot el món: Hong Kong, l’Havana, Buenos Aires. A València ha estrenat, amb l’Orquestra Municipal, l’obra Ainulindale, un poema simfònic basat en l’obra de Tolkien, estrenada per Manuel Galduf en 1992.

Com a director d’orquestra, cal destacar l’enregistrament de la Cinquena simfonia i de la Setena simfonia de Beethoven (en què ha col·laborat com a director assistent de la London Classical Simphony), l’any 2015.

Actualment és professor de Composició al Conservatori Superior de Música de València.

Per a l’Orfeó Universitari de València ha compost les obres següents:

  • Coloraina. Text: Hèctor Serra / Música: Ramón Pastor; per a cor a cappella
  • Albades Text: Hèctor Serra / Música: Ramón Pastor; per a cor i piano
  • Ab urbe condita Text: Tit Livi / Música: Ramón Pastor; cantata per a cor, solistes, dos pianos i percussió

Artistes residents anteriors

Migue Martí, 2021

Migue Martí (Ontinyent, 1987) desenvolupa la tasca de dissenyador gràfic des de fa més de 10 anys. Des de llavors ha alternat les col·laboracions amb diferents estudis, com Supply Brand Agency de Porto, Regular Animal de Miami, Jotateam Studio, democràcia estudi o Andus de Dubai, amb la seua carrera com a dissenyador independent. Al seu entusiasme pel disseny li ha sumat una nova inquietud: l’ensenyament, exercint actualment com a professor a l’EASD de Castelló i al Màster d’Il·lustració i Disseny de la UPV, a més de plataformes com Domestika. El 2015 publica Il·lustres Valencians Il·lustrats (Ed. Drassana) al costat de Judith Coronado, on pretén recuperar el valor de les figures valencianes més rellevants dels darrers dos segles.

En la seva curta carrera professional ha estat reconegut amb diferents premis com Type Directors Club, European Design Awards, Art Directors Club Europe, ADG LAUS, ADCV o València Crea. Alguns dels seus treballs han aparegut a diferents publicacions de l’especialitat en disseny ia la plataforma Behance. Per últim, ha participat en diferents exposicions com la 5th International Triennial Art of Istanbul, l’exposició personal Words i el III Congrés de Tipografia de València.

Horacio Silva, 2019/2020

Horacio Silva, pintor i professor catedràtic a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, després d’una primera etapa d’iniciació adscrita a una mena d’expressionisme matèric i colorista, desenvolupa un realisme minuciós, gairebé fotogràfic, pròxim a l’hiperrealisme , a què atorga accents surreals i intencions crítiques, entre la ironia i el sarcasme, la qual cosa l’emparenta amb cert tipus de pintura preocupada per les qüestions socials. És un període en què es manifesta com a dominador precoç de tècniques molt elaborades amb resultats bastants perfeccionistes. L’excel·lent factura dels seus quadres li va permetre accedir a l’mercat internacional, sempre atent a aquest tipus de produccions.

Durant tota una dècada, des de principis dels setanta, la seva pintura es va acollir a aquesta mena de “hiperrealisme màgic”, ab que va ser denominada per alguns crítics. El 1981, l’artista duu a terme una forta ruptura, motivada, potser, pel desig de moure en una plàstica més alliberada. Va canviar tota la seva concepció pictòrica: Horacio Silva s’iniciava amb un altre llenguatge, molt diferent a què ens havia acostumat; un llenguatge d’accent expressionista, on el gest i el moviment adquirien tota la seva dimensió protagonista, amb evocacions dels universos cubistes i futuristes. D’un cromatisme auster i de tons freds, va passar a una explosió colorista de gamma més càlida. Des de llavors no ha cessat en l’obstinació, amb una formulació innovadora.

Joan Castejón, 2018/2019

El pintor, escultor i dibuixant il·licità Joan Castejón va ser, durant tota la temporada 2018-2019, l’artista resident de l’Ofeó Universitari de València.

Nascut a Elx en 1945, Joan Ramón García Castejón és un dels principals representants del realisme social del “Grup d’Elx”, moviment de renovació plàstica valenciana de postguerra.

Encara que el seu principal mitjà d’expressió és el dibuix, també fa incursions als camps de la pintura, l’escultura i el teatre, disciplina en què va treballar com a actor i com a escenògraf. Castejón compta amb un estil personalíssim, amb un domini excepcional del dibuix. Un recurs recurrent d’aquest autor és la inexistència de rostres, definint un aspecte íntim i social de la humanitat.

Des de la seva primera gran exposició personal a la galeria Mateu de València el 1966, la seva obra ha estat exposada en els museus més importants de la Comunitat Valenciana, com l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), Museu de la Universitat d’Alacant, Col·lecció Martínez Guerricabeitia de la Universitat Politècnica de València, Universitat Miguel Hernández d’Alacant, la Fundació Bancaixa, el Centre del Carme de València o la Llotja de Peix d’Alacant, entre d’altres.

La seva exposició itinerant “Per a Paca” va recórrer la província d’Alacant entre 2009 i 2010 com a homenatge a la seva esposa, sent una mostra retrospectiva de records històrics de la parella i la vida de l’artista.

Amèlia Soler, 2017/2018

Amèlia Soler (Almussafes, 1994) estudió el grado de Bellas Artes en la Universitat Politècnica de València, donde se especializa en dibujo y retrato. Más tarde se traslada a Barcelona para cursar un Máster de ilustración creativa y digital en la Escuela de Diseño BAU de Barcelona.

Ha recibido el premio de pintura Antònia Mir (2011); Lluís Vives (2012); Nuevos Creadores de Benidorm, en la modalidad de escultura (2014); IV Certamen de Pintura contra la Violencia de Género No al Miedo (2014); primer premio del Concurso de Cartel del Día de la Mujer, en Almussafes (2014 y 2016); primer premio en el cartel de la Campaña Nacional contra el VIH Calcsicova (2015); primer premio de la Portada del Libro de Fiestas de Almussafes (2016).
Además, también ha realizado los carteles para el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Xufa de València, el sindicato de estudiantes BEA, así como portadas de discos para diferentes grupos musicales.

 

Es una artista con un fuerte compromiso social. Por eso actualmente trabaja en un proyecto de ilustración feminista denominado Tres voltes rebel, y es profesora de dibujo y pintura a la Acadèmia Taure.

 

 

www.instagram.com/tres.voltes.rebel

www.facebook.com/tres.voltes

www.facebook.com/amesoler

Jesús Huguet, 2016/2017

Nascut el 26 de novembre de 1976, és llicenciat en Belles Arts per la facultat de Belles Arts de San Carles (Universitat Politècnica de València) i membre del col·lectiu de dibuixants 7 Monos. Després de treballar en diversos estudis de disseny gràfic funda, el 2002, el seu propi estudi, anomenat Estudio 55. Des de l’any 2008 es dedica a la il·lustració i al disseny de manera independent. Ha il·lustrat i dissenyat llibres per a editorials com Bromera, SM, Norma Editorial, Edicions 96 i Tàndem, entre d’altres.

És, a més a més, el dissenyador oficial de la coneguda companyia teatral Albena Teatre, d’altres entitats, com el Festival de Titelles de la Ribera, i de diverses editorials, com Grafito Editorial. Va ser director de la revista infantil La Pelitrúmpeli entre 2010 i 2014. També ha estat encarregat de guionitzar i il·lustrar la Col·lecció Gràfica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En 2016, entre altres treballs dissenya el cartell de la XXIX Trobada d’Escoles en Valencià de Patraix per a Escola Valenciana i el cartell de l’exposició Refugiats: entre el taüt i la maleta per al Palau de la Generalitat.

Bloc: www.jesushuguet.com

Joël Mestre, 2015/2016

Naix a Castelló de la Plana el 1966. És doctor per la Universitat Politècnica de València i professor en el Departament de Pintura en la Facultat de Belles Arts. És un autor vinculat a la nova figuració espanyola; concretament, a la pintura emergent durant la dècada dels noranta. Participà en les fires internacionals d’Arco, Miami, Chicago, Brussel·les, i Lisboa, entre d’altres. Els seus treballs més recents s’han vist darrerament en ArtFairPulse_New York, a la galeria My Name’s Lolita Art i al CAC de Màlaga. A més, també ha exposat a Villa Tamaris Centre d’Art de la Seine-Sur-mer (Toló, França).

Obtingué la beca de la Fundació Davalos-Fletcher, la beca Alfons Roig, la beca de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma i la beca Endesa, amb què ha exposat en les col·leccions de l’IVAM, ATRIUM, Fundació Endesa, Banco de España, Col·lecció BBVA, Col·lecció d’Art DKV, Caja Madrid, Fundació Benetton (Itàlia), etc. Ha publicat i ha col·laborat per a diferents revistes com Archipiélago, Revista de Occidente, Zut, Arte10.com, Lars i Arte y Parte.

Rafael Armengol, 2014/2015

Nascut a Benimodo (la Ribera Alta, València) el 1940, no sols se’l pot qualificar com a artista plàstic, sinó que és un referent de l’art valencià amb projecció internacional. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Carles des del 2012, la seua obra no es limita a la mera exposició de formes i colors, sinó que es manifesta com un artista amb un compromís social i cultural indiscutible.

La seua producció s’ha caracteritzat per l’experimentació plàstica, mitjançant la utilització estratègica d’imatges seriades, fotografies i procediments optocinètics. En definitiva, juga amb la pintura mitjançant el llenguatge visual contemporani.

El tractament que fa Armengol del color –la tècnica personal que ha desenvolupat al llarg dels anys–, la forma didàctica amb què ens fa participar de la seua manera de veure el món i la generosa acollida que dóna a tots els que es posen al seu costat fan d’aquest artista una figura cabdal en el context cultural actual i, a més, un exemple a seguir pel que fa a l’àmbit personal.

Armengol ens regala tot un missatge i una declaració dels principis que han de conduir els camins dels qui emprenem la creació com a forma de vida.